statement 2

Un quadre acabat no respira: Conté la respiració. Un llibre relligat no té vida, la conté i prou. El procés creatiu és la veritable obra d’art. Per això transformem la sala d'exposicions -tradicional cementiri-catàleg de punts i finals- en un taller on revelarem el procés creatiu, la gelosa i secreta ànima de l'obra. El procés creatiu serà el ‘buit continu’, l’exhibició durant trenta dies de l’omplir-se-buidar-se, omplir-se-buidar-se de cada alenada. El ‘buit continu’ és el respirar de l’artista.

La sala d’exposicions no com a altar sinó com a estudi, contraposant al punt i final de l’obra acabada el procés que la gesta, l’alquímia, el punt i principi de cada matí, les misèries i miracles de l'obra viva. Cinc setmanes treballant amb calma o proferint malediccions intranscribibles quan res surt bé i cal aturar-se i pensar. I si l’Àlex Santafé viurà el drama dels pinzells i la pintura, jo m'enfrontaré amb els fulls en blanc, el camp de batalla habitual en la creació literària. En literatura el contrast entre buit i ple és també la constant que tot ho engendra: El full en blanc que omplim sencer de paraules fins a tornar a afrontar la blanca buidor de la propera pàgina i al contrari, la paraula exacta que, després d’uns minuts de buscar-la, esdevé generadora de nous buits, en haver omplert l’espai blanc encetant un buit nou, nova paraula, nou repte, nova recerca: El 'buit continu', l’abisme següent.